ELOGI DE LA "PLACETA"

Plaça Juli Garreta (A Pau Masó amb tot l'afecte)

Hi ha una plaça feta a mida

per l'espai dels cinc sentits,

una plaça recollida

com un claustre dels antics.

Potser en diuen "la placeta"

perquè mai no s'ha eixamplat.

Té l'espai d'una caleta,

l'encís d'un llac encantat.

Toquen hores les campanes,

toquen a bateigs i a morts;

hi refilen les sardanes

i l'ocellada dels horts.

Perfums de ginesta a l'aire,

de lilàs i de til·ler;

i alguna estona fa flaire

del pa tou de cal flequer.

Dintre teu, blanca conquilla,

la pau s'hi toca amb les mans,

l'ànima s'ajup senzilla

i ens tornem sentir germans.