El meu poble és un poble que camina

El meu poble és un poble que camina

un xic a les palpentes i a l'atzar

perquè dubta i encara no domina

la boira que li tapa terra i mar.

Si tenim com a poble l'hora baixa

com la de qualsevol projecte humà,

no ens podem conformar amb la rebaixa

i oblidar-nos d'ahir i de demà.

Vull dir que no podem dormir a la palla

perquè el futur serà demà mateix.

Refer un poble no és obra de quincalla

sinó un esforç comú per perdre el greix.

Un poble de debò per seguir i creure'l,

on tothom pugui dir-ne noms i font,

on cada ciutadà visqui per veure'l

a dalt de tot del gran progrés del món.

Un poble que estudiï i s'esforci

per fer sentir en el món el seu parlar

i que defugi qualsevol divorci

entre allò que predica i el que fa.

No com un poble que amb no-res s'eslloma

ni com un mercadeig de llibertat,

no pactar amb qui no ens vol i sempre ens doma

ni repassar un camí equivocat.

Formar tots un país obert de portes,

obert a cops de mall i de refús

per revifar les esperances mortes

als ciutadans cansats de tant d'abús.

Un poble més senzill que extraordinari,

germà de tots, sens odi per ningú,

pertinaç en l'esforç i solidari

cara al futur amb caminar segur.

Un poble que comenci a tornar a escriure

que un home és lliure quan no és esclau;

si està sotmès, ja no se'n pot dir lliure.

Ser-ho vol dir: fer allò que més li escau.

Un poble, en fi, tan antic com els altres

que es vol traçar tot sol el seu camí

per cridar fort: "El que volem nosaltres

és el dret sacrosant a decidir!"