A reveure

No us reca de deixar poncelles, roses,

rutes i corriols a mig obrir?

_ Si hom ha posat el cor en tantes coses

com se'l tornarà endur sense sofrir?


Convé passar com una brisa fresca

sobre una mar dormida o un camp daurat

i fugir discretament de gresca

com si nngú ni res no hagués passat.


Saber dir adéu sense altra trencadissa

que els ulls humits perdent-se pels camins.

Entre ginesta i roses de bardissa

deixar-hi estels i olor de gessamins.


_ No hi penseu més en mi! Que el temps s'escola

i el poble fins i tot ho trobaria estrany...

Penseu que mai la feina no es fa sola

i que aviat... tal dia farà un any!


Salt, 15-6-1991