CAL MUT

Envoltada de vellúries,

casa de la solitud,

et conserven les cantúries

dels pardals i del cucut,

els records de les centúries

i tot el que s'han endut,

el perdó de les injúries

i el bàlsam de rectitud.

Tens mil anys, ningú ho diria,

no se't corquen tronc ni arrel!

Gires full en caure el dia

i mires, guaitant el cel,

si els cedres de companyia

hi ha fet niu algun estel.