CARRER DE MOLLERA

Per damunt de les teulades

pasturaven els moltons;

garlandes a nuvolades

s'han abraçat pels balcons.

Cobricel de ploma blanca,

nevada, escuma, assutzena,

recer que s'obre i no tanca

cap forrellat ni cadena.

Ningú no em sap dir qui era

el prohom d'aquest carrer.

S'anomenava Mollera,

tingut per home de bé!