EL BARRI VELL

Pels carrers fa un fred que pela.

Jo hi camino més lleuger.

Si el desembre no es congela

qui dirà que és vertader?

Poca roba, poca armilla,

m'engavanyen. Per bastó:

un llapis, una quartilla,

i -si em ve- alguna cançó.

Hi entro pel raval d'obagues

i rellotges alentits

no creient en les nissagues

ni en miratges dels sentits.

Nu de poder i d'escorta,

una bossa m'he oblidat:

la dels somnis. A la porta,

la recull, la realitat.