ELS SEGADORS

La màquina, segadors,

s'ha endut falç, porró i corneta;

la suor dels mocadors

i l'espardenya de veta.

S'ha endut la faç de la gent,

l'ofici, la vida austera;

s'endugué, crinera al vent,

tot el polsegam de l'era.

Ens queda un gust de fonoll

aspriu a la boca eixuta,

un pessigoleig de boll

i un esbós de cara bruta.

I les coses van passant

en fosca processó eterna...

el grec que li va al davant

busca un home amb la llanterna!