L'INCERT DESIG
L'INCERT DESIG
Jo soc, en un estany, a la deriva,
l'incert desig d'aconseguir la riba
d'un món cosit de nafres i banderes
decebut de tants mites i fronteres.
Jo soc, com un estrany torb i bonança,
poqueta fe, un xic de malfiança,
penell al vent, barret de cascavells,
ninot de palla fent d'espantaocells.
Jo soc, sols un engany o una fal·lera,
fang, ala i foc; tardor o primavera,
estàtua de sal a mitja ruta
entre un cel i una terra bruta.
Jo soc resum i afany; soc barca closa;
tinc la fragilitat d'alguna rosa
cercant un port o manllevant perfum...
Soc papalló o soc cuca de llum?
(Primer premi a la 1a Trobada Literària de Flaçà, 1995)