L'HORA DELS ADÉUS

El Ter s'adorm. Esfilagarsa escòria

des que nasqué al tàlem de les neus!

Aigües avall, l'home d'aquesta història

reposa i xiula: "És l'hora dels adéus".

És l'hora del balanç, enfiladissa,

el proper reblincó del corriol;

de resseguir tranquils el fumerol

i el pes del temps, a prop d'una bardissa.

És l'hora de passar i deixar que passin

mirant els núvols com desfan castells.

És hora de deixar que els altres facin

per dedicar-nos a escoltar els ocells.