Les guixeres

Barraques de totxana sota els castells de canya

presseguers i pruneres aguaiten pels bancals.

Els ulls se'ns desentelen liquant-se en la muntanya

mentre esperem que torni la xala dels pardals.

Dos homes que traginen uns càntirs d'aigua dolça

ni buidant-ne deu podrien omplir la meva set.

Sé que em rellisca endintre com l'aigua per la molsa

l'adéu de tantes vides sense calor ni fred.