CARRER DE PAU CASALS

Sento l'instrument que sona

com a Prada de Conflent.

Pont català, parangona

un sol cel i el mateix vent.

Jardinets a cada casa,

un jardinet i un balcó;

i a cada llavi la brasa

vermella d'una cançó.

Ací l'escola, allà el temple,

vora una llar de vellets,

sou, per als petits, exemple,

i, per als grans, sou calfreds.