SONET DE LA SON
SONET DE LA SON
Com una dolça mort sense agonia
tornes al meu encontre, amada son.
Novament tastaré de l'ambrosia
que neix al teu redós com d'una font.
Altra volta, rendit, en caure el dia,
pujaràs pels meus peus fins al meu front.
I tu faràs de mi el que no voldria
duent-me, ànima i cos, ben lluny del món.
El meu orgull serà una guspira
que s'ha emportat el vent dels meus neguits.
Res no tindré de tot el que m'admira!
Portaré del difunt tots els vestits,
i seré un home mort que encar respira
o seré un home viu sense sentits.
(Premiat en el II Certamen Literari de
Sant Feliu de Guíxols, 1950)
