SONET DE LA SON

Com una dolça mort sense agonia

tornes al meu encontre, amada son.

Novament tastaré de l'ambrosia

que neix al teu redós com d'una font.

Altra volta, rendit, en caure el dia,

pujaràs pels meus peus fins al meu front.

I tu faràs de mi el que no voldria

duent-me, ànima i cos, ben lluny del món.

El meu orgull serà una guspira

que s'ha emportat el vent dels meus neguits.

Res no tindré de tot el que m'admira!

Portaré del difunt tots els vestits,

i seré un home mort que encar respira

o seré un home viu sense sentits.

(Premiat en el II Certamen Literari de

Sant Feliu de Guíxols, 1950)