SONET DEL TEMPS
SONET DEL TEMPS
Diu que el temps fuig. Per una escletxa xica
la volva vola. El temps es perd. Se'n va
com una busca errant. Ventada el fica
on potser no li agrada prou d'anar.
El temps ara no hi és; abans hi era.
El temps és un instant, buf o sospir.
El temps, l'últim alè d'una ranera,
és un vaivé o miratge de l'albir.
Els rellotges que en diuen de mentides!
El temps és un rosec de moltes vides
quan se les juguen gairebé per res.
Tingues a punt el canelobre encès.
ja que al temps, curt de vista i curt de mides,
no l'acana ningú perquè no hi és!